Espejos de la política

Me plantea Cristian (amigo del blog y de buena parte de sus lectores), que, ante el desprestigio de los políticos, quién está capacitado para decirnos si son buenos para su función, o dicho de otro modo, qué criterios servirían para evaluar a los políticos, y quién nos los podría proporcionar. La cosa tiene enjundia, pues, ante tantos escándalos, nuestra capacidad de sorpresa está desbordada, y, como consecuencia, apenas reaccionamos, ni para opinar, más allá de la indignación, ni para exigir responsabilidades. Corruptos casi confesos o condenados se aferran a sus cargos y la exigencia rutinaria que algunos puedan hacer de dimisiones suena hueca, por lo inútil. Es más, nos hemos acostumbrado a oír que ciertos comportamientos podrán ser inmorales, pero son legales, lo que parece justificar lo injustificable. En estas circunstancias, nos faltan criterios aceptados por todos, que sirvan para separar a los buenos de los malos. Cristian me recordaba en su mensaje los espejos de príncipe, incluso al omnipresente Maquiavelo. Pero no voy a responder, sino a pediros respuestas, y que abramos un debate: ¿hace falta un moderno espejo de príncipes, un espejo de políticos? ¿Necesitamos criterios nuevos para juzgar la vida política, o basta con los viejos? ¿Es necesario revestir de moralidad la vida política, o sólo importa la eficacia? ¿Y cuando no hay ni moral ni eficacia?

Sin categoría

2 responses to Espejos de la política


  1. Cristian

    Advertència. Missatge altament provocatiu:
    Evidentment la majoria de persones amb un poc de esperit crític contestaria unànimement que ni la majoria dels polítics estan preparats per a governar, però la pregunta clau és: què és governar al segle XXI?
    Jo no soc qui per a donar una resposta definitiva ni molt menys a aquesta qüestió, però si que em pareix important tenir en compte com el polític del segle XXI es un “privilegiat”, que no està tant lluny dels privilegiats de l’antic règim com podria aparentar.
    Són com senyors feudals que amb l’excusa de servir al monarca (estat actual) amb campanyes militars i serveis econòmics (obres públiques i cobertures socials) veuen una forma de progressar social i econòmicament.
    Aquest senyor, té el domini sobre un feu (és alcalde o regidor de un poble o província) i des d’eixa posició privilegiada compta amb tot els mitjans suficients com per a que ningú puga fer-lo fora fins a que no se li acabe el contracte quatrianual amb els seus vassalls. (premsa, policia, diners públics il•limitats –si il•limitats perquè quan no tenen prou et pujen la contribució…)
    Evidentment aquestos senyors ja no són els aquells nobles –laics o eclesiastics- que tots coneixem, sinó una nova classe social, el polític del segle XXI, una persona que no arriba a aquest càrrec per la seua preparació sinó per la seua picaresca. No has de ser cult sinó tenir habilitats escalatories o xucopteres a la par que una bona estratègia per forrar-se a costa dels diners públics.
    Evidentment, no tots els polítics són iguals, però sí la majoria, des del més pla secretari que ostenta un càrrec de confiança municipal fins a les més altes instàncies de poder, passant per tots els nivells.
    Són individus que sota l’excusa de la democràcia (l’excusa perfecta per a governar) i l’estat del benestar (d’on saben com enriquir-se perfectament), han sabut posicionar-se lentament fins al punt de que paresca anti-constitucional i anti-sistemàtic pensar que han de ser empresonats o ajusticiats. Doncs, Qui és el poble per qüestionar al seu senyor? Ja que al igual que en la edat mitja, per a ells qualsevol revolta social no té més transcendència que qualsevol de les revoltes camperoles de la edat mitjana fracassades.

    • Juan Francisco

      La respuesta la tenemos ya. Las medidas que ayer avanzó el presidente del gobierno contra la corrupción son tan irrelevantes que cuesta encontrarlas en la prensa de hoy. Nada de listas abiertas, ni de fomentar la participación ciudadana en la elección de candidatos, o en el control de lo políticos en activo; ni mucho menos, de formular exigencias para ejercer cargos públicos. Ya ni siquiera es noticia que los políticos preocupan a los ciudadanos. Por eso hay que elevar el nivel de exigencia moral.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 13 8 ?